Llei 14/2015 Impost habitatges buits i modificació Llei Urbanisme

Avui 23 de juliol, s'ha publicat al DOGC la Llei 14/2015, de 21 de juliol, de l'impost sobre habitatges buits, i de modificació de normes tributàries i de la Llei 3/2012, en la que entre d'altres es regula:

-Un impost que grava l'incompliment de la funció social de la propietat dels habitatges pel fet de romandre desocupats de manera permanent.

-Es modifica l'apartat 3 de la disposició transitòria primera de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, pel que fa a les pròrroga de les llicències atorgades d'acord amb la normativa tècnica en matèria d'edificació i urbanisme, allargant-se el termini fins el 31 de desembre de 2016. 

Modificada la Llei d'Urbanisme de Catalunya

El 29 de febrer passat es va publicar al DOGC la llei 3/2012 de 22 de febrer de "modificació del text refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya", acabant el procés iniciat 2 mesos abans amb la modificació de la Llei del dret a l'habitatge, mitjançant les lleis Òmnibus.

Algunes de les modificacions són:

1. Amb l’objectiu de facilitar i promoure l’activitat econòmica

• Es crea la figura dels sectors d’interès supramunicipal, a ordenar mitjançant plans directors urbanístics (PDU), que ja contindran totes les determinacions en quant a classificació del sòl i ordenació detallada. Aquest canvi agilitarà els terminis per a l’implantació d’aquests sectors, considerats clau per al desenvolupament econòmic del país.

• Pel que fa a les modificacions de planejament urbanístic general que comportin un increment de l’aprofitament urbanístic, s’ajusten els percentatges de cessió del sòl.

o       En sòl urbà no consolidat es fixa el percentatge de cessió en un 10% i en un 15% de l’increment de l’aprofitament urbanístic quan es produeixi un increment del sostre edificable. L’objectiu és impulsar la rehabilitació i la remodelació del teixit urbà existent per damunt de nous creixements.

o       En sòl urbanitzable, el percentatge de cessió serà del 15% de l’aprofitament urbanístic per a tots els sectors que es classifiquin.

  

·        S’amplien els usos admisibles en masies i cases rurals susceptibles de rehabilitació i s’admet la possible rehabilitació d’altres edificacions rurals amb valors arquitectònics o històrics. En el cas d’activitats industrials que es desenvolupin en edificacions en sòl no urbanitzable, s’autoritzen les obres necessàries per al desenvolupament de la seva activitat. També se simplifica el procediment per a l’autorització d’obres en edificacions rurals catalogades i de les noves construccions lligades a activitats rústiques.

·        Pel que fa al desenvolupament de sectors de sòl urbanitzable, s’elimina l’obligació d’aprovar el corresponent projecte d’urbanització com a requisit per tirar endavant el pla parcial. Aquest fet incrementarà la seguretat jurídica en el desenvolupament d’aquests sectors.

·        S’estableix una pròrroga extraordinària fins a l’any 2014, per tal que les llicències d’obres atorgades amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i que estiguin paralitzades per la crisi del sector de la construcció, es puguin reprendre sense haver d’ajustar els projectes.

2. Amb l’objectiu de simplificar la regulació i agilitar la tramitació administrativa

·       Es concentra en la legislació urbanística tot el procediment d’avaluació ambiental que, fins ara, es trobava dividit entre aquesta legislació i l’ambiental, amb les dificultats d’enteniment global que representava.

·        Es fa possible la ordenació directa dels sectors de sòl urbanitzable mitjançant plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), sense necessitat de formular necessàriament un pla parcial. Aquest canvi permetrà agilitar la tramitació de nous sectors de creixement que, per la seva reduïda superfície o per l’escassa complexitat, es puguin detallar durant la fase d’elaboració del POUM.

·        Se substitueix el règim de llicència pel de comunicació prèvia en el tràmit de les llicències de primera ocupació.

3. Amb l’objectiu d’adaptar el marc legislatiu a les especificitats municipals

·        En els municipis d’escassa dinàmica edificadora s’ajusten les exigències quant a les reserves mínimes de sòl que els POUM han de contemplar per a la construcció d’habitatges de protecció pública. Així, es fixaran en funció de les necessitats objectives de cada municipi.

·        S’admet que els municipis regits per un POUM d’escassa complexitat puguin fixar la superfície que destinaran a espais lliures, sense subjecció a un mínim legalment establert.

·        Els municipis podran decidir a quina finalitat destinen el producte de la venda dels seus béns procedents de cessions de sòls amb aprofitament urbanístic. Queden exempts, així, de la rígida destinació que fixava la Llei.

·        S’introdueixen nous mecanismes per facilitar les actuacions de regularització i millora de les urbanitzacions amb dèficits. Així, es possibilita l’establiment d’àmbits de gestió menors que facilitin el desenvolupament per fases.

Modificació de la Llei del Dret a l'Habitatge

Amb la recent aprovada Llei 9/2011 de Promoció de l'activitat econòmica (Lleis Òmnibus) s'han modificat articles de la Llei 18/2007 del Dret a l'Habitatge. Els canvis són aquests:

• S'elimina el lloguer forçós, que obligava a llogar els pisos desocupats en zones amb una elevada demanda residencial, incrementant així la seguretat jurídica dels propietaris d'habitatges.
• Es flexibilitzen les condicions per optar a un habitatge protegit per adaptar-se a un mercat canviant: ja no calen ingressos mínims per l'opció de lloguer, s'obre l'opció a tenir un segon habitatge en casos concrets, i es permetrà als propietaris d'habitatge protegit comprar un segon habitatge en un termini de 5 anys.
• Es flexibilitza el termini de protecció dels habitatges, en funció dels ajuts percebuts i l'origen del sòl on s'hagin edificat. Aquest canvi permet una major adaptació a l'actual moment i, fins i tot, a les necessitats acreditades d'aquesta tipologia d'habitatge. Mentre no s'aprovi el Decret que ho regula, el termini de qualificació és de 30 anys.
• Els promotors seran els responsables d'adjudicar habitatges protegits de compra, sota criteris de publicitat i transparència. Els habitatges protegits de lloguer seguiran adjudicant-se mitjançant el Registre de sol·licitants d'habitatge protegit.
• S'introdueixen canvis en la cèdula d'habitabilitat, tot tornant al concepte de mínims d'habitabilitat. Actualment, ja s'està tramitant la modificació del Decret d'habitabilitat per fer-lo més simple i flexible, donant més confiança als professionals i als empresaris que han de dissenyar els nous habitatges al nostre país. En aquest àmbit, també es pretén afavorir la transmissió d'habitatges, sense que es rebaixin les garanties dels consumidors. S'exonera la cèdula d'habitabilitat en els casos de transmissió en què l'ús no sigui d'habitatge, per exemple, rehabilitació o enderrocament.
• Es regulen els contractes de propietat compartida, entesa com una formula d'accés i de promoció d'habitatges protegits intermèdia entre el lloguer i la propietat. Aquesta tipologia ha de permetre facilitar l'accés a l'habitatge de la ciutadania i la viabilitat de les promocions.
• Es faciliten els tràmits per a la primera ocupació: s'elimina la llicència urbanística de la primera ocupació i en els habitatges protegits no caldrà la cèdula d'habitabilitat per a la contractació de serveis i subministraments, serà suficient amb la qualificació definitiva.
• Es suavitza l'obligació de disposar d'ascensor a edificis plurifamiliars de nova construcció.
• Els ajuntaments amb plans urbanístics aprovats tindran preferència amb la Generalitat quan es disposi de recursos econòmics.
• S'elimina l'obligació de reserva urbanística en sòl urbà destinat a protecció oficial, adequant-la a la necessitat real de cada municipi.
• Es suprimeix l'informe preceptiu de la Generalitat sobre les possibles afeccions del planejament urbanístic sobre l'ús residencial.
• Les àrees amb forta demanda d'habitatges hauran de disposar d'un parc d'habitatges del 15% destinats a polítiques socials en un termini de 20 anys (segons les circumstàncies de cada municipi).
• Es crea una nova categoria d'habitatges anomenada 'habitatges amb activitats econòmiques' i es regularan d'acord amb la normativa sectorial corresponent.