Annex 3d - Codi accessibilitat de Catalunya

ANNEX 3d. CONDICIONS QUE HAN DE COMPLIR ELS EDIFICIS EXISTENTS OBJECTE D'INTERVENCIÓ

SECCIÓ A. EDIFICIS I ESTABLIMENTS D'ÚS PÚBLIC

SECCIó B. ZONES COMUNES D'EDIFICIS AMB ÚS D'HABITATGE.

6.Condicions generals

6.1. Criteri d'eficiència

6.2. Criteri d'integritat

6.3. Criteri de prioritat per salvar desnivells petits

a) Per salvar un desnivell de fins a mitja planta, quan les característiques dels espais comuns permeten adoptar solucions diferents, excepte en els casos que especifica l'art. 7 d'aquest annex, s'ha de seguir el criteri de prioritat següent:

a1. S'ha de fer mitjançant una rampa accessible, sembre que sigui possible

a2. S'admet una rampa practicable, amb un pendent longitudinal màxim del 12%, quan no es disposa de prou espai per a la solució a1.

a3. S'admet una plataforma elevadora vertical quan no es disposa de prou espai per construir una rampa amb un pendent màxim del 10% sense efectuar obres estructurals. La plataforma ha de tenir un itinerari alternatiu no mecànic, mitjançant escales amb una amplada mínima de 0.80 m o superior quan es requereixi per garantir l'evacuació d'acord amb el nombre d'ocupants

a4. S'admet una plataforma elevadora inclinada quan no es disposa de prou espai per construir una rampa amb un pendent màxim del 10% ni una plataforma elevadora vertical a l'interior de l'edifici sense efectuar obres estructurals. En la posició de repòs la plataforma no pot obstaculitzar l'amplada mínima de l'itinerari d'evacuació.

b) No s'estableix cap criteri de prioritat i correspon a la comunitat acordar la solució que consideri més adient en les situacions següents:

b1. Quan s'ha d'escollir entre una rampa amb un pendent entre el 10% i el 12% i una plataforma elevadora.

b2. Quan s'ha d'escollir entre una plataforma elevadora vertical que s'ha d'ubicar a l'aire lliure i una plataforma elevadora inclinada que es pot ubicar a l'interior de l'edifici o a cobert.

c) Excepcionalment, es pot admetre una solució menys prioritària quan es justifica que la solució conrrespondria d'acord am els criteris exposats genera un perjudici desproporcionat respecte a alguna entitat. En aquest cas, el posicionament de les persones amb discapacitat que resideixen a l'edifici, els motius que justifiquen descartar la solució prioritària i la solució acordada han de quedar recollits en l'acta de la reunió i la documentació del projecte, si n'hi ha, ha de fer referència a aquesta acta.

7.Accés a l'edifici

7.1. Edifici sense planta soterrani

Quan correspongui suprimir un desnivell entre la via pública i l'interior de l'edifici, tant si aquest està reculat com si està amb alineació de vial, s'ha de seguir el criteri de prioritat que exposa l'apartat 6.3, amb l'excepció següent:

Si la solució prioritària comporta que tots o una part dels habitatges tinguin l'accés sense barreres per una entrada secundària, es pot admetre la solució per l'entrada principal, encara que no sigui la prioritària, si té l'aprovació majoritària de les persones titulars afectades per aquesta decisió.

7.2. Edifici amb planta soterrani i reculat respecte al vial

Quan correspongui suprimir un desnivell entre la via pública i l'interior del edifici s'ha de seguir el criteri de prioritat que exposa l'apartat 6.3 d'aquesta secció, amb les excepcions següents:

a) Si a causa del desnivell que s'ha de salvar l'espai exterior és insuficient per ubicar- hi una rampa practicable i aquesta ha de continuar per l'interior de l'edifici i afectar el forjat de la planta soterrani, no s'aplica cap criteri de prioritat.

b) Quan la solució prioritària comporta que tots o una part dels habitatges tinguin l'accés sense barreres per una entrada secundària, es pot admetre la solució per l'entrada principal encara que no sigui la prioritària si té l'aprovació majoritària de les persones titulars afectades per aquesta decisió.

7.3. Edifici amb planta soterrani i alineació a vial

No s'aplica el criteri de prioritat que exposa l'art. 6.3 d'aquesta secció. Les dificultats tècniques i la importància de reduir les afectacions estructurals, quan s'ha de suprimir un desnivell entre la via pública i l'interior de l'edifici, justifiquen i permeten acceptar qualsevol de les solucions següents:

a) Construcció d'una rampa practicable amb un pendent màxim del 12% i una amplada mínima de 0,90 m

b) Solució de petits desnivells de 5 cm o inferiors mitjançant una pla inclinat amb un pendent no superior al 20%

c) Instal·lació d'una plataforma elevadora vertical o inclinada.

7.4. Graó aïllat al llindar

a) Als edificis amb alineació de vial que tenen un graó al llindar de fins a 12 cm s'admet la construcció d'una rampa amb un pendent de fins al 16% si es justifica que es mantenen les fusteries existents i que l'espai del llindar no permet una rampa amb pendent inferior.

b) La solució que indica el punt anterior no s'admet quan el projecte preveu la modificació de les fusteries existents i es disposa d'espai per endarrerir-ne la posició. Tampoc s'admet quan el desnivell és superior als 12 cm.

7.5. Sistemes d'obertura de la porta d'accés

En cas que algún veí amb mobilitat reduïda ho necessiti i ho sol·liciti, s'ha d'instal·lar un mecaniseme d'obertura automàtica de la porta d'entrada amb comandament a distància quan es produieixi alguna de les situacions següents:

a) Entre la via pública i la porta hi ha una rampa amb pendent entre el 12% i l 16%, construïda de conformitat amb l'apartat 7.4 anterior.

b) La porta no disposa a cada costat d'un espai horitzontal de maniobra d'1,2 m de diàmetre, lliure de l'escombratge de la fulla. L'espai horitzontal de maniobra es pot superposar parcialment amb una rampa, sempre que la porta estigui just al seu extrem, tingui una longitud màxima de 50 cm i un pendent no superior al 12%.

c) La porta té una força d'obertura superior a 65 N.

d) La porta disposa d'una molla o mecanisme de tancament automàtic que impedeix que la fulla es quedi quieta en posició d'obertura o semiobertura i obstaculitza el pas amb cadira de rodes, crosses o altres ajuts.

7.6. Exempcions per manca d'efectivitat de l'adequació

Un projecte de reforma dels espais comus pot mantenir graons existents a l'accés d'un edifici d'habitatges quan es justifica que la seva supressió requereix afectacions estructurals i que existeixen altres barreres posteriors, impossibles de suprimir, que impedeixen disposar de recorreguts accessibles practicables fins a cap habitatge.

8.Itinerari entre l'accés o l'ascensor

8.1. Edifici sense planta soterrani

Per suprimir el desnivell entre l'accés a l'edifici i l'accés a l'ascensor a planta baixa s'ha de seguir el criteri de prioritat que exposa l'apartat 6.3 d'aquesta secció.

8.2. Edifici amb planta soterrani

a) Quan la rampa o plataforma elevadora es pot construir de manera superposada sense que afecti a forjats, lloses o altres elements estructurals, s'aplica el criteri de prioritat que exposa l'apartat 6.3 d'aquesta secció.

En cas de la plataforma elevadora vertical, aquesta condició requereix que al replà inferior hi hagi prou espai i que l'alçària lliure permeti una passera fins al nivell superior.

b) Quan la construcció d'una rampa practicable o d'una plataforma elevadora vertical requerixin modificacions estructurals, tal com indica l'apartat 6.3 d'aquesta secció, el criteri de prioritat per salvar desnivells petits no s'aplica i es pot optar, indistintament, per qualsevol d'aquestes solucions o per una plataforma elevadora inclinada, en funció de les necessitats i dificultats tècniques.

8.3. Solucions provisionals

9.Ascensor

9.1.Dimensions mínies de la cabina

9.2.Instal·lació d'un ascensor en un edifici que no en té

9.3.Substitució d'un ascensor existent

9.4.Espai davant les portes d'accés als habitatge

10.Escala

10.1. Amplada mínima

10.2.Graons i replans

10.3. Mesures compensatòries de protecció contra incendis

Codi Accessibilitat de Catalunya

En data 30.11.2023 s'ha publicat al DOGC el Decret 209/2023, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Codi d'accessibilitat de Catalunya, que entra en vigor el 29.02.2024, amb els règims transitoris d'aplicació d'acord amb la disposició transitòria.

CAPÍTOL 1: DISPOSICIONS GENERALS (art. 1 a 5).

CAPÍTOL 2; ACCESIBILITAT AL TERRITORI

 Secció primera. Disposicions generals (art. 6 a 16).

 Secció segona. Disposicions específiques (art. 17 a 28).      

CAPÍTOL 3: ACCESSIBILITAT A L'EDIFICACIÓ

 Secció Primera. Disposicions general (art. 29 a 39).

 Secció Segona. Edificis de nova construcció 

  Subsecció primera. Edificis i establiments d'ús públic (art. 40 a 50).

  Subsecció segona. Edificis amb ús d'habitatge (art. 51 a 58).

  Subsecció tercera. Edificis d'ús privat diferent d'habitatge (art. 59 a 63).

Secció tercera. Edificis existents

  Subsecció primera. Edificis i establiments d'ús públic (art. 64 a 76).

  Subsecció segona. Edificis amb ús d'habitatge (art. 77 a 84).

  Subsecció tercera. Edificis amb privat diferent d'habitatge (art. 85 a 86).

CAPÍTOL 4: ACCESSIBILITAT ALS MITJANS DE TRANSPORT (art. 87 a 104).

CAPÍTOL 5: ACCESSIBLITAT ALS PRODUCTES (art. 105 a 116).

CAPÍTOL 6: ACCESSIBILITAT ALS SERVEIS (art. 117 a 138).

CAPÍTOL 7: GESTIÓ DE L'ACCESSIBILITAT (art. 139 a 158).  

CAPÍTOL 8; TARGETES D'APARCAMENT PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT (art.159 179).

CAPÍTOL 9: CONSELL PER A LA PROMOCIÓ DE L'ACCESSIBILITAT (art. 180 a 185).

CAPÍTOL 10: CONTROL, INSPECCIÓ I PROCEDIMENT SANCIONADOR (art. 186 a 191).    

CAPÍTOL 11: DISTINTI UDE QUALITAT EN ACCESSIBILITAT (art. 192 a 199).

ANNEXES

ANNEX 1a. Paràmetres de referència antropmètrics i d'interacció

ANNEX 2a. Normes d'accessibilitat al territori

ANNEX 3a. Classificació d'usos i activitats a les edificacions d'ús públic

ANNEX 3b. Condicions que han de complir els edificis de nova construcció

ANNEX 3c. Normes d'accessiblitat a l'edificació

    1.Itineraris

    2.Accesos

    3.Paviments

    4.Rampes

    5.Escales

    6.Ascensors

    7.Plataformes elevadores

    8.Escales mecàniques i rampes mecàniques.

    9.Protecció de desnivells

    10.Portes

    11.Superfícies envidriades

    12.Senyalització i informació

    13.Il·luminació.

    14.Zones de refugi en cas d'emergència.

    15.Serveis higiènics

    16.Vestidors i emprovadors.

    17.Places d'aparcament

    18.Places d'espectadors

    19.Allotjaments

    20.Piscines

    21.Habitatges

        21.1.Habitatge accessible

        21.2.Habitatge practicable

ANNEX 3d. Condicions que han de complir els edifics existents objecte d'intervenció

Secció A.Edificis i establiments d'ús públic.

Secció B.Zones comunes d'edificis amb ús d'habitatge.

ANNEX 3e. Condicions que han de complir els edificis existents amb caràcter general i terminis per assolir-les.

ANNEX 3f. Normes d'accessibilitat a l'edificació per a edificis existents.

ANNEX 4a. Normes d'accessiblitat als mitjans de transport.

ANNEX 4b. Condicions per a la utilització dels escúters de mobilitat en els transport públic.

ANNEX 5a. Normes d'accessibilitat als prodcutes.

Secció A. Productes d'ús públic

Secció B. Elements de la comunicació.

ANNEX 6a. Fitxa de les condicions d'accessiblitat dels establiments.

ANNEX 6b. Terminis per adequae els serveis existents a les condicions establertes.

ANNEX 8a. Targetes d'aparcament

ANNEX GLOSARI

Habitatge unifamiliar entre mitgeres (obra nova) - Sentmenat (2020-2022)

 

Modificacions llei urbanisme – vigència 18.03.2023

El 17 de març de 2023 s'ha publicat al DOGC la Llei 3/2023 de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2023, on el seu art. 80 estableix nombroses modificacions al Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya, vigents des del 18.03.2023. 

Entre els aspectes a destacar d’aquesta modificació del TRLUC trobem els següents:

• En primer lloc, s’afegeix una lletra c)  a l’apartat 1 de l’article 9 bis del TRLUC. Aquesta addició té per objecte contemplar un nou supòsit en què es permet la implantació de les instal·lacions per a l'aprofitament de l'energia solar mitjançant captadors solars tèrmics o panells fotovoltaics, sense necessitat de modificar el planejament urbanístic:

«c) En sòl no urbanitzable, als espais de terreny situats en un radi de cinquanta metres al voltant de la construcció, quan les instal·lacions es destinin a reduir-ne la demanda energètica».

• Es modifica l’apartat 4 de l’article 9 bis i s’elimina la referència que fins ara es feia a la incompatibilitat amb les normes urbanístiques. En conseqüència, les normes d’aplicació directa previstes a aquest article només no seran aplicables quan siguin incompatibles amb les normes de protecció del patrimoni cultural.
   
• S’afegeix una lletra d) a l’apartat 3 de l’article 47 del TRLUC per permetre en sòl no urbanitzable (amb els requisits fixats pels articles 50, 50 bis i 51):

«d) Reconstruir i rehabilitar construccions agroforestals que siguin de l'any 1956 o anteriors».

• Sobre la possibilitat de reutilitzar les construccions esmentades a l’apartat 3 de l’article 47 TRLUC, l’article 80.5 modifica l’apartat 3 ter de l’article 47 que resta redactat de la manera següent:

«3 ter. No obstant el que estableix l'apartat 3, les construccions esmentades es poden reutilitzar per destinar-les a altres usos diferents sempre que s'acrediti que la finca en qüestió disposa d'un pla de gestió forestal o de finca aprovat i que n'acrediti l'execució d'acord amb la planificació que hi consta».

• L’article 80.7 de la llei d’acompanyament afegeix una lletra, la h, a l'apartat 6 de l'article 47 del text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

«h) Excepcionalment, les instal·lacions de producció d'electricitat mitjançant fonts renovables destinades a l'autoconsum amb l'objectiu de donar servei a activitats legalment implantades emplaçades en sectors limítrofs al sòl no urbanitzable i en els quals aquestes instal·lacions no puguin ésser construïdes, sia per insuficiència o per esgotament de l'espai disponible dins el sector».

Per tant, en sòl no urbanitzable es podran admetre noves construccions en aquest supòsit excepcional vinculat a les instal·lacions de producció d’electricitat mitjançant fonts renovables destinades a l’autoconsum.

• Es modifica l’apartat 6 bis de l’article 47 del TRLUC pel que fa a la presumpció de destí a l’ús familiar de les noves construccions o la reutilització de les ja existents i es dona la següent nova redacció:
   
• 6 bis. A l'efecte de la lletra b de l'apartat 6, es presumeix que les noves construccions o la reutilització de les existents per a destinar-les a l'ús d'habitatge familiar estan directament i justificadament associades a una explotació rústica quan concorrin les circumstàncies següents:

a) Que el nou habitatge familiar se situï en un municipi rural amb una població inferior a cinc mil habitants.

b) Que la persona promotora de l'habitatge familiar sigui un descendent de la persona titular d'una explotació rústica familiar situada al municipi.

»c) Que la dita persona promotora treballi en l'explotació o n'obtingui rendiments.

»d) Que aquesta presumpció no s'hagi aplicat anteriorment amb relació a la mateixa explotació>>.
 

• També s’afegeix un apartat, el 5, a l’article 50 bis del TRLUC en relació a la reconstrucció i rehabilitació de les masies i les cases rurals en sòl no urbanitzable:

«5. En la reconstrucció i rehabilitació de les masies i les cases rurals de la lletra a de l'apartat 3 de l'article 47 es poden modificar els elements arquitectònics originals, sempre que no es desvirtuïn les raons de la catalogació d'aquestes construccions, d'acord amb les condicions següents:

»a) En construccions catalogades per raons ambientals, paisatgístiques o socials, s'hi poden fer intervencions sempre que siguin degudament motivades en el projecte.

»b) En construccions catalogades per raons arquitectòniques o històriques, únicament s'hi poden admetre les intervencions mínimes i imprescindibles que siguin necessàries per a destinar la construcció a un ús admès, les quals han d'ésser degudament motivades en el projecte».

• L’apartat 11 d’aquest article 80 afegeix una nova lletra  g) a l’apartat 3 de l’article 53 del TRLUC per admetre com a usos provisionals les «instal·lacions de generació d'energia basades en fonts renovables». També es modifica la redacció de l’apartat 5 del mateix article 53 pel que fa a l’autorització com a obres provisionals vinculades als usos provisionals, que queda redactat de la següent manera:

«5. Només es poden autoritzar com a obres provisionals les vinculades als usos provisionals a què fa referència l'apartat 3 i les vinculades a activitats econòmiques preexistents.

»Aquestes obres han d'ésser les mínimes necessàries per a desenvolupar l'ús sense ometre cap de les normes de seguretat i higiene establertes per la legislació sectorial. La naturalesa de les obres provisionals de nova planta no ha de dificultar la restitució dels terrenys a llur estat original»

• Es modifica l’apartat 1 de l’article 83 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme i a partir d’ara l’aprovació inicial i definitiva dels plans directors urbanístics correspondran a la  Comissió de Territori de Catalunya (la redacció anterior d’aquest apartat atorgava la competència a “la comissió territorial d'urbanisme competent” excepte en aquells supòsits en què l'àmbit territorial del pla afecti més d'una comissió, que llavors la competència corresponia a la Comissió de Territori de Catalunya).
   
• Es modifica l'apartat 3 bis de l'article 188 del text refós de la Llei d'Urbanisme en relació a l’informe d’idoneïtat tècnic que els municipis poden exigir en el marc del procediment per a atorgar i denegar les llicències urbanístiques, amb aquesta modificació es fixa amb claredat el règim previst per l’emissió d’aquests informes.
   
• S’afegeix una altra Disposició Addicional, la Vint-i-quatrena, al text refós de la Llei d'urbanisme, pel que fa a la densitat de l'ús residencial en el sostre destinat a habitatge de protecció pública, amb el text següent:

«Vint-i-quatrena. Densitat de l'ús residencial en el sostre destinat a habitatge de protecció pública.

• 1. En sòl urbà consolidat, el sòl qualificat d'habitatge de protecció pública d'acord amb les necessitats socials, el nombre màxim d'habitatges que es pot construir en una determinada parcel·la és el que resulti de dividir el sostre edificable per la ràtio de setanta metres quadrats. La ràtio que estableix el paràgraf anterior és aplicable respecte als habitatges de protecció pública. Amb relació als habitatges de renda lliure, la densitat es calcula d'acord amb les previsions del planejament urbanístic del municipi.

En cas que en una mateixa edificació es prevegi la destinació parcial a habitatges de protecció pública, la densitat d'aquests es calcula d'acord amb el que s'ha establert anteriorment; mentre que, per a la part de la promoció destinada a habitatge de renda lliure, són aplicables les previsions del planejament urbanístic del municipi.

El càlcul de la densitat de l'ús residencial en el sostre destinat a habitatge de protecció pública en els termes establerts en aquesta disposició ha de quedar reflectit en la llicència corresponent.

2. En sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable, respecte als habitatges de protecció pública, s'aplica el que estableix el primer paràgraf de l'apartat 1 en la part proporcional de sostre que li correspongui. Amb relació als habitatges de renda lliure, el nombre d'habitatges es calcula aplicant la densitat bruta, prevista pel planejament urbanístic del municipi en el sòl proporcional del sector, al percentatge de sostre de renda lliure.

El càlcul de la densitat de l'ús residencial en el sostre destinat a habitatge de protecció pública en els termes establerts per aquesta disposició ha de quedar reflectit en el planejament derivat corresponent.

En ambdós casos s'ha de justificar l'aplicació de la ràtio de setanta metres quadrats a les polítiques d'habitatge recollides en el planejament urbanístic del municipi i a les característiques dels col·lectius als quals s'adrecen els habitatges de protecció pública».

• S’afegeix una altra Disposició Addicional, la Vint-i-Cinquena, en relació als sistemes de depuració i sanejament a les urbanitzacions residencials amb dèficits urbanístics. Aquesta nova D.A. estableix que en les urbanitzacions residencials amb dèficits urbanístics incloses dins l'àmbit d'aplicació de la Llei 3/2009, <<la depuració i el sanejament de les aigües residuals domèstiques es pot dur a terme mitjançant llur connexió a xarxes públiques properes o, alternativament, mitjançant sistemes autònoms que hauran d'ésser homologats segons les normes tècniques corresponents i que seran de titularitat municipal>>. Segons la mateixa Disposició el cost d’aquests sistemes autònoms és a càrrec de les persones propietàries en els termes establerts en el planejament urbanístic.
• Per últim, pel que fa a aquestes mesures en l’àmbit de la normativa d’urbanisme, l’article 80.18 crea una nova figura, els Plans urbanístics per a la implantació d'actuacions declarades d'interès general superior (v. nova Disposició Addicional Vint-i-sisena del TRLUC).

Rehabilitació façanes edifici plurifamiliar Vilanova i la Geltrú (2022)

 

Rehabilitació d'habitatge unifamiliar entre mitgeres - Sentmenat (2021)

 

Modificacions llei d'urbanisme - 31.12.2021

El 31 de desembre de 2021 s'ha publicat al DOGC la Llei 2/2021 de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, on el seu art. 83 estableix nombroses modificacions al Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya: 

• S'afegeix un apartat, el 2 bis, a l’art. 9 bis TRLUC a més d’afegir un paràgraf a l’apartat 3 del mateix article que permet que en les actuacions de rehabilitació edificatòria en el medi urbà a les quals es refereix la D.A. 5ª TRLUC, el planejament urbanístic derivat pugui autoritzar cossos edificats adossats a les edificacions existents, sense que això computi a efectes de considerar un eventual increment de sostre ni d'ocupació de la parcel·la però amb la condició de que l’objectiu d’aquests sigui <<reduir la demanda energètica anual destinada a la calefacció o la refrigeració de l’edifici o millores de l’habitabilitat>>. Aquesta modificació permetrà facilitar la instal·lació d’elements fotovoltaics o anàlegs en el context d’actuacions de rehabilitació edificatòria en el medi urbà.
   
• S’afegeix un nou apartat a l’art. 34 (l’article que regula amb caràcter general els sistemes urbanístics) pel tal d’establir els supòsits -quatre nous supòsits taxats- en què es podrien implantar infraestructures relatives als sistemes urbanístics sense que el planejament no estableixi una reserva prèvia. Malgrat això, la norma general és que les infraestructures relatives als sistemes urbanístics s’implantin als terrenys que el planejament urbanístic reservi a aquesta destinació.
   
• Modificacions en Sòl no urbanitzable (SNU):

En primer lloc, es flexibilitza el règim de les construccions en sòl no urbanitzable (masies, cases rurals i construccions rurals en general) incloent-hi dos nous usos (d’habitatge quan es tracti de masies o cases rurals i d’habitatge amb activitat econòmica d’ús turístic en masies o cases rurals). Amb aquesta modificació es busca incentivar poder tenir usos compartits (d’habitatge més una activitat econòmica) en una mateixa construcció en sòl no urbanitzable. També s’elimina el requisit relatiu al catàleg quan es busca destinar la construcció per establiment hoteler i els límits que s’establien a la reconstrucció i rehabilitació per destinar-les a l’ús habitatge familiar pel que fa a les construccions previstes a l’art. 47.3 b) i c). Per últim, el nou apartat 3 ter de l’article 47 permet reutilitzar les construccions per destinar-les a altres usos sempre que es fomenti la preservació i conservació.

Per un altre banda, s’afegeix un nou apartat (el 6 bis) a l’art. 47 TRLUC que estableix una presumpció (prevista només per municipis rurals sense nucli de població o amb població inferior als 2.000 habitants) de que les noves construccions o la reutilització de les existents per destinar-les a l’ús d’habitatge familiar estan directament i justificadament associades a una explotació agrària quan el promotor de les obres sigui un descendent de la persona titular d'una explotació rústica familiar situada al municipi i treballi en l'explotació o n'obtingui rendiments). Malgrat això, aquesta presumpció/associació es limita per a la implantació d’un únic habitatge.

També es modifica l’art. 49 TRLUC per preveure que el procediment per l’aprovació de determinats projectes de noves activitats no només es pugui donar en el context de projectes de noves construccions sinó també de <<reutilització de les existents>>.

L’art. 49.2 (projectes de noves construccions pròpies d’una activitat agrícola, ramadera o, en general, rústica que per la seva importància s’han de sotmetre a informe de la comissió territorial d’urbanisme que pertoqui) es modifica en el sentit de substituir la referència abstracta a <<que superin els llindars que estableixin el planejament territorial i urbanístic>> per concretar que aquests projectes es sotmetran a informe de la comissió si <<superen una ocupació en planta de 5.000 m2 o l'alçada de 12 m>>.

Per últim, pel que fa al règim del sòl no urbanitzable, s’afegeix un nou article, el 50 bis, que regula les obres i divisió horitzontal admeses en la reconstrucció i la rehabilitació de determinades construccions en sòl no urbanitzable.  Bàsicament, aquest article permet les obres d’intervenció sobre les construccions en sòl no urbanitzable que siguin necessàries per destinar-les a l’ús admès. Aquestes obres tindran dos límits: a) han de respectar el volum edificat preexistent; b) han de respectar la composició volumètrica original prèviament determinats. Malgrat aquests límits es pot permetre obres de substitució parcial o augment de volum edificat sota tres condicions (necessàries per destinar a ús admès, que contribueixi a millorar condicions de preservació i guardar degudes proporcions amb el volum original). A part, el nou article 50 bis permet la divisió horitzontal de les construccions en sòl no urbanitzable sempre que no s’alterin les característiques originals però prohibint aquesta en les parts de les edificacions destinades a l’ús hoteler.
 

• Es modifica l’apartat 6 de l’article 53, establint un nou règim pel que fa a la possibilitat d’ocupació temporal d’aquells terrenys de titularitat pública destinats a sistemes urbanístics. Es podran ocupar temporalment per a altres usos públics o privats però només mitjançant instal·lacions desmuntables o mòbils i sempre que es vulgui desenvolupar activitats d’interès social o fer factible l’execució d’obres. També es fixa un límit temporal pel que fa a la l’ocupació temporal per sistemes de serveis.
   
• Un altre modificació important que fa la Llei 2/2021 és afegir un apartat, el 5, a l’art. 72 del TRLUC amb l’objectiu de regular l’execució de les obres per fases en els projectes d’urbanització.
   
• Una de les novetats més importants és l’addició d’un nou apartat, el 4, a l’art. 83 que el que fa és reconèixer per primer cop  la iniciativa que poden tenir els privats (persones físiques o jurídiques) en la formulació dels plans directors urbanístics a què fa referència l’art. 56.1 lletra g).

Aquestes propostes per a la formulació d’un PDU hauran d’anar acompanyades d’una sèrie de documentació i serà una iniciativa limitada doncs serà la Comissió de Territori de Catalunya (previ informe preceptiu dels ajuntaments o l’AMB) qui decidirà assumir o no la iniciativa en la formulació del pla; si l’assumeix, ha de determinar a qui correspon l’elaboració.
 

• Es modifiquen els apartats 4 i 5 i afegeixen dos nous apartats, el 4 bis i el 4 ter, a l’article 108 TRLUC establint un règim més permissiu tant pel que fa a les construccions i les instal·lacions que tinguin un volum d’edificació disconforme com pel que fa als usos preexistents a un nou planejament que estableix un règim d’usos no conforme a aquest.

"4. Les construccions i les instal·lacions que tinguin un volum d'edificació disconforme amb els paràmetres imperatius d'un nou planejament urbanístic, però que no quedin fora d'ordenació, se subjecten al règim següent, sempre que no estiguin situades en espais naturals protegits, en què no es poden autoritzar aquestes actuacions: 

a) S'hi han d'autoritzar obres de consolidació i obres de rehabilitació, incloses les de gran rehabilitació, sempre que el planejament urbanístic no les limiti d'acord amb el que estableix la lletra c. 

b) S'hi han d'autoritzar els usos i les activitats que siguin conformes amb el nou planejament.

c) En tots els casos, els plans urbanístics regulen en quins supòsits el grau de disconformitat amb els paràmetres d'ocupació i profunditat edificable, alçada màxima o edificabilitat màxima comporta vulneració de les condicions bàsiques de la nova ordenació, i poden limitar, en aquests supòsits, les obres de rehabilitació autoritzables. També poden subjectar l'autorització de les obres de gran rehabilitació a l'adequació de l'edifici a la totalitat o algunes de les determinacions del planejament. 

c bis) S'hi han d'autoritzar les obres d'increment del volum o del sostre construït d'acord amb els nous paràmetres reguladors del planejament urbanístic, sempre que no comportin un major grau de disconformitat. 

d) S'hi han d'autoritzar els increments d'habitatges o establiments sempre d'acord amb les determinacions del planejament urbanístic sobre densitat o nombre màxim d'habitatges o d'establiments aplicables als edificis disconformes

4 bis. En les construccions i les instal·lacions que estan fora d'ordenació o que tenen un volum disconforme també s'hi han d'autoritzar les obres necessàries per a enretirar elements perillosos per a la salut pública i substituir-los per altres de condicions funcionals similars. Amb relació a les construccions i instal·lacions fora d'ordenació, les obres que s'hi autoritzin no comporten augment del valor ni en el cas d'expropiació ni en el cas de reparcel·lació.

4 ter. Si la construcció està fora d'ordenació perquè està afectada parcialment per una nova alineació de vial subjecte a cessió gratuïta, però no està inclosa en cap sector de planejament derivat ni en cap polígon d'actuació urbanística, se li aplica el règim que estableix l'apartat 4."

• Es modifica l’art. 125 TRLUC establint un nou règim d’usos i obres provisionals a partir de l’inici de l’expedient de reparcel·lació. També la possibilitat de realitzar obres d’intervenció però amb caràcter limitat.
   
• Per últim, es modifica  l'apartat 2 de l'article 188 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme (bàsicament, es modifica el règim de silenci positiu, s’estableix un règim de silenci positiu llevat d’una sèrie d’actuacions on no hi ha aquest presumpció).

Enllaç al text consolidat