2015/03/09

Nou decret plans d'autoprotecció

El passat 5 de març s'ha publicat al DOGC el Decret 30/2015, de 3 de març, pel qual s'aprova el catàleg d'activitats i centres obligats a adoptar mesures d'autoprotecció i es fixa el contingut mínim d'aquestes mesures.
Fins ara era vigent el Decret 82/2010, l'aplicació del qual ha fet palesa la conveniència de revisar determinats aspectes relatius a les activitats i centres obligats a adoptar mesures d'autoprotecció i al procediment i tramitació dels plans d'autoprotecció.

L’autoprotecció és el conjunt de mesures (procediments, sistemes i organització) implantades en un determinat àmbit (edificis, instal·lacions, nuclis habitats, solars, activitats, centres, etc) exposat a una o a diverses situacions de risc, destinades a preveure, prevenir i controlar-ne el risc, donar resposta adequada a les emergències i garantir la integració d’aquestes actuacions a les del sistema públic.El Decret 30/2015, de 3 de març, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures és un reglament executiu o de desenvolupament de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya.En concret es dóna resposta als articles 7 i 20 de la Llei 4/1997, que estableixen:
  • La necessitat que el Govern reguli un catàleg amb les activitats de risc des del punt de vista de protecció civil.
  • L’obligació que el Govern determini l’estructura dels Plans d’Autoprotecció (PAU) de les activitats incloses al catàleg.
  • L’obligació que els titulars dels centres, establiments i dependències inclosos al catàleg estableixin mesures d’autoprotecció.

D’altra banda, aquest reglament s’ha elaborat tenint en compte la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de protecció civil, competència reconeguda a l’article 132.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.L’objectiu del decret és regular les actuacions destinades a assegurar l’aplicació de mesures d’autoprotecció a les empreses i, en general, a les entitats i als organismes que fan activitats que poden generar situacions de greu risc col·lectiu, de catàstrofe o de calamitat pública, i també als centres i a les instal·lacions i a les seves dependències, públics i privats, que poden resultar afectats de manera especialment greu per situacions d’aquest caràcter.
El decret afecta, per tant, les activitats susceptibles de generar una emergència de protecció civil;i classifica aquestes activitats en dos grups bàsics, que ordenats de major a menor risc, són els següents:
  • Les “activitats d’interès per a la protecció civil de Catalunya” (annex IA). Són exemples d’aquest tipus d’activitats, entre d’altres: establiments afectats per la normativa SEVESO sobre accidents greus; autopistes de peatge; aeroports; conductes que transporten substàncies perilloses; en espais delimitats o recintes, instal·lacions tancades desmuntables o de temporada amb una capacitat o aforament superior a 2.000 persones.
  • Les “activitats d’interès per a la protecció civil municipal” (annex IB). Com a exemples tenim, entre d’altres: aeròdroms públics i comercials; en espais delimitats o recintes, instal·lacions tancades desmuntables o de temporada amb una capacitat o aforament superior a 1.000 persones i inferior a 2.000 persones.
Dins de cadascun d’aquests grups, hi podem trobar activitats, centres o instal·lacions temporals i no temporals.
Es considera que una activitat té caràcter temporal quan es realitza en un espai o s’instal·la en un emplaçament determinat de manera autònoma i independent, per un període de temps concret i no superior a un mes. Pot ser puntual o bé periòdica (es pot anar realitzant el mateix any o en anys successius).
Alhora el Decret 30/2015 també recull que la Direcció General de Protecció Civil o bé el municipi afectat, d’ofici o a petició de la persona interessada, pot incloure dins de l’àmbit d’aplicació d’aquest decret noves activitats i centres que, sense estar inclosos a l’annex IA o a l’annex IB, presenten un risc especial o un risc significatiu.

El decret es fonamenta en un concepte d’autoprotecció que va més enllà de l’elaboració d’un pla d’autoprotecció, entenent que el PAU és una peça clau i fonamental però no pas la única a tenir en compte per garantir la seguretat en una instal·lació i en el seu entorn.
L’autoprotecció engloba: una fase prèvia, l’objectiu de la qual ha de ser comprovar que l’establiment compleix amb les condicions mínimes d’autoprotecció i una fase posterior, el resultat de la qual és l’elaboració del PAU, entès com una eina de qualitat a través de la qual es garanteix una resposta adient en cas d’emergència i una coordinació eficaç amb els serveis d’emergència i amb el sistema públic de protecció civil.
En definitiva, el decret:
  • Determina el catàleg d’activitats de risc, des del punt de vista de la protecció civil, i que per tant, tenen obligació d’autoprotecció.
  • Estableix el contingut mínim dels PAU de les activitats incloses al catàleg. El decret estableix dos tipus d’índex en funció del nivell de risc de les activitats i crea les condicions per tal que els PAU siguin documents de qualitat, mitjançant la regulació de la figura del tècnic competent per l’elaboració dels PAU d’aquest tipus d’activitats.
  • Estableix el procediment per valorar tècnicament les condicions d’autoprotecció de l’establiment o centre. Les condicions d’autoprotecció van més enllà de l’elaboració del PAU, i s’han de tenir en compte aspectes com ara l’evacuabilitat i el confinament, especialment en el cas d’instal·lacions ubicades en zones de risc dels plans especials de la Generalitat.
  • Assegura el manteniment de les condicions i sistemes d’autoprotecció, a través d’un control periòdic per part de l’administració competent, que serveixi per detectar aquelles situacions en les quals no es fa el manteniment necessari per tal de garantir que els sistemes d’autoprotecció es mantenen plenament operatius.
  • Regula els mecanismes organitzatius i els mitjans dels quals han de disposar les activitats incloses dins de l’àmbit d’aplicació del decret, per tal d’assegurar la detecció i resposta ràpida, imprescindibles per evitar efectes de gran intensitat o impacte en la població.
  • Estableix els sistemes de coordinació entre les activitats incloses a l’àmbit d’aplicació del decret i els serveis públics que formen part del sistema de protecció civil. En aquest sentit, el decret regula les trucades que han de fer les instal·lacions als serveis d’emergències, la informació que els han de facilitar i la integració dels PAU en els plans de protecció civil elaborats per les administracions competents.
  • Estableix els sistemes de control per part de les administracions competents pel que fa a la validació dels PAU, al seu registre i a la seva correcta implantació.