Avui 23 de juliol, s'ha publicat al DOGC la Llei 14/2015, de 21 de juliol, de l'impost sobre habitatges buits, i de modificació de normes tributàries i de la Llei 3/2012, en la que entre d'altres es regula:
-Un impost que grava l'incompliment de la funció social de la propietat dels habitatges pel fet de romandre desocupats de manera permanent.
-Es modifica l'apartat 3 de la disposició transitòria primera de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, pel que fa a les pròrroga de les llicències atorgades d'acord amb la normativa tècnica en matèria d'edificació i urbanisme, allargant-se el termini fins el 31 de desembre de 2016.
2015/05/05
Nou decret inspecció tècnica d'edificis 2015
El Govern ha aprovat el Decret que regula el foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d’habitatges, les Inspeccions Tècniques dels Edificis (ITE) i el Llibre de l’edifici, que serà obligatori per als propietaris d’edificis d’habitatges. Entre d’altres, la nova normativa regula el manual de l’habitatge, que proporciona al propietari i al llogater informació detallada sobre l’estat de l’immoble per planificar les revisions i evitar possibles deficiències de futur. També garanteix que es posarà en coneixement de la Generalitat el contingut del totes les inspeccions que es realitzin. El decret aprovat substitueix l’anterior, de 2010, que tenia mancances sobre el tipus de deficiències que s’establien per als habitatges, el lliurament dels certificats d’aptitud i la necessitat d’informar la Generalitat sobre les inspeccions fetes.
Aquest decret entra en vigor el 27 de maig de 2015.
Aquest decret entra en vigor el 27 de maig de 2015.
El nou decret permetrà:
- Dotar els propietaris d’edificis d’uns informes tècnics sobre l’estat de l’immoble que permetran ajudar a planificar revisions tècniques, a adoptar acords i provisions de fons per a les obres de rehabilitació.
- Evitar possibles defectes de l’edifici en un futur, emetent recomanacions per al correcte manteniment i conservació.
- Només en casos molt extrems, quan hi hagi un risc real per a la seguretat de les persones, denegar el certificat d’aptitud, d’acord amb la nova tipologia de deficiències que estableix el decret.
La norma estableix quin ha de ser el contingut de l’Informe de la ITE, els terminis en què s’ha de passar, la qualificació de les deficiències i els òrgans competents per atorgar els certificat d’aptitud de l’edifici, que són l’Agència de l’Habitatge de Catalunya de la Generalitat i les administracions locals que hagin aprovat programes o ordenances locals referent al tema.
Terminis per passar la ITE: en funció de l’antiguitat i la tipologia de l’edifici
Antiguitat edifici plurifamiliar
|
Termini per passar la inspecció ITE
|
Entre 1951 i 1960
|
Fins al 31 de desembre de 2015
|
Entre 1961 i 1971
|
Fins al 31 de desembre de 2016
|
A partir de 1971
|
L’any que compleixi 45 anys d’antiguitat
|
Els anteriors a 1951 ja haurien d’haver passat la inspecció tècnica.
Antiguitat edifici unifamiliar
|
Termini per passar inspecció ITE
|
Anteriors a 1900
|
Fins al 31 de desembre de 2016
|
Entre 1901 i 1930
|
Fins al 31 de desembre de 2017
|
Entre 1931 i 1950
|
Fins al 31 de desembre de 2018
|
Entre 1951 i 1960
|
Fins al 31 de desembre de 2019
|
Entre 1961 i 1975
|
Fins al 31 de desembre de 2020
|
A partir de 1975
|
L’any que compleixi 45 anys d’antiguitat
|
Els edificis unifamiliars que estan separats 1,5 metres o més de la via pública o finques veïnes queden exclosos de l’obligació. Aquells edificis unifamiliars que tinguin cèdula d’habitabilitat vigent també en queden exclosos fins que caduqui la cèdula d’habitabilitat vigent.
Tipologia de deficiències
El decret vigent fins ara només podia qualificar l’edifici amb deficiències “greus” o “lleus”. La nova regulació introdueix fins a 4 nivells per possibilitar un major detall.
- Molt greus. Les deficiències que pel seu abast representen un perill imminent i generalitzat per a l’estabilitat de l’edifici i la seguretat de les persones i que requereixen una intervenció immediata
- Greus. Les que per la seva incidència representen un risc imminent per a l’estabilitat o seguretat de determinats elements de l’edifici o greus problemes de salubritat, que pressuposen un risc per a la seguretat de les persones i que requereixen l’adopció de mesures cautelars.
- Importants. Les que malgrat no representar un risc imminent ni per a l’estabilitat de l’edifici ni per a la seguretat de les persones, afecten la salubritat i funcionalitat i fan necessària una intervenció correctora.
- Lleus. Les que fan necessari realitzar treballs de manteniment preventiu i/o corrector per evitar l’agreujament o l’aparició de noves deficiències.
Certificat d’aptitud de l’edifici i vigència
- De 10 anys si l’edifici no presenta deficiències o si són lleus.
- De 6 anys, amb caràcter provisional, si l’edifici presenta deficiències importants. Cal fer una revisió als 2 i 4 anys per comprovar que no han empitjorat les condicions o acreditar que ja s’han realitzat les obres de reparació.
- De 3 anys, amb caràcter cautelar si l’edifici presenta deficiències greus o molt greus. Caldrà una revisió mínima cada 12 mesos per acreditar que no han empitjorat les condicions o que ja s’han realitzat les obres de reparació.
- Es denegarà el certificat d’aptitud en el cas que l’edifici presenti deficiències greus o molt greus i no s’hagin adoptat les mesures cautelars per evitar el risc per a persones i béns.
Programa de Rehabilitació
Un cop obtingut el certificat d’aptitud de l’edifici, els propietaris hauran d’aprovar un programa de rehabilitació acompanyat d’un fons de reserva que garanteixi la seva execució. La reparació de les deficiències es podran afrontar en diferents fases atenent la seva gravetat. El programa de rehabilitació haurà de comptar amb la supervisió d’un tècnic qualificat.
2015/03/27
Subvencions per a rehabilitació d'edificis 2015
El dia 27 de març de 2015 s'ha publicat al DOGC la Resolució TES/559/2015, per la qual es convoquen subvencions per a la rehabilitació d'ús residencial per a l'any 2015, i se'n aproven les bases reguladores.
Aquest és el resum de les bases:
Aquest és el resum de les bases:
Dotació pressupostària: 6.000.000 € en tres terminis de 5.000.000 € fins al 30 de juny, 500.000 € de 1 de juliol a 30 de setembre i 500.000 € de 1 d'octubre a 13 de novembre de 2015.
Àmbit d’aplicació: Tota Catalunya excepte Barcelona i Àrea Metropolitana.
Per a l'àrea metropolitana hi ha Ajuts del Consorci Metropolità de l'Habitatge
Destinataris: Comunitats de propietaris, propietaris únics d’edificis d’habitatges i altres entitats de dret públic propietàries dels immobles.
Requisits dels edificis:
- Antiguitat: edificis acabats abans de l’any 1981.
- Estat de les actuacions: sol·licituds d'obres inicades a partir de l'11 d'abril de 2013.
- Ús de l'edifici: com a mínim, el 70% de la seva superfície sobre rasant ha d’estar destinada a habitatge. No cumputa la superficie de planta baixa si aquesta és d'ús diferent al d'habitatge.
- Ús de l'edifici: com a mínim, el 70% de la seva superfície sobre rasant ha d’estar destinada a habitatge. No cumputa la superficie de planta baixa si aquesta és d'ús diferent al d'habitatge.
- 70% dels habitatges de l’edifici han de constituir el domicili habitual i permanent dels seus propietaris o arrendataris.
- Nombre d’ habitatges: En general l’edifici ha de tenir com a mínim 8 habitatges. No obstant, s'admenten excepcionalment edificis de fins a un sol habitatge, cumplint els següents requisits:
a) Ajustos raonables d'accessibilitat i/o millora qualitat+sostenibilitat fets simultàneament a obres de conservacio.
b) Ajustos raonables d'accessibilitat i/o millora qualitat+sostenibilitat i alhora hi viuen persones amb discapacitat
c) Obres en actuacions de conservació per danys estructurals greus.
- Disposar amb caràcter obligatori i abans de demanar ajusts de l'informe d'Avaluació de l'Edifici (IAE), format per IITE (Informe Inspecció Tècnica Edifici) + CEE (Certificat d'Eficiència Energètica del Edifici) + Avaluació de les condicions bàsiques d'accessibilitat.
Terminis per fer les obres:
S’han d'iniciar en un termini màxim de 6 mesos des de la data de notificació de la resolució de concessió de la subvenció i presentar a l’Agència de l'Habitatge de Catalunya el comunicat d’inici d’obres en un termini màxim d’un mes des del seu inici.
El termini d’execució de les obres no pot excedir de 16 mesos des de la data d’inici de les mateixes segons el certificat acreditatiu del seu inici, excepcionalment es podrà prorrogar fins als 18 mesos en cas d’edificis que afectin 40 o més habitatges.
Obres subvencionables
- Obres per realitzar els ajustos raonables en matèria d’accessibilitat per adequar els edificis i els accessos als habitatges i locals a la normativa vigent. La llicència d’obres acredita els ajustos raonables.
- Obres de conservació relatives als fonaments, estructura i instal·lacions qualificades com a deficiències greus en l’ITE.
- Obres de conservació relatives a les cobertes, terrats, façanes i mitgeres o altres elements comuns qualificades con a greus amb l’ITE i que s’executin simultàniament amb les actuacions per la millora de la qualitat i sostenibilitat amb reducció demanda del 30%.
- Obres per la una reducció de la millora de la qualitat i sostenibilitat que aconsegueixin reducció demanda energètica anual global de calefacció i refrigeració d’almenys un 30 % sobre la situació prèvia a les actuacions.
El pressupost d’execució material de l’empresa, els honoraris facultatius, els costos de diagnosis i estudis tècnics previs (ITE).
No són subvencionables els impostos (Impost sobre el valor afegit IVA- impost sobre construccions obres i serveis ICIO- etc,.), taxes (llicències municipals, Certificació energètica, etc.-) o tributs que afectin a les obres o als honoraris professionals.
Import de les subvencions
La quantia màxima de les subvencions serà del 35 % del cost subvencionable de l’actuació, excepte per la actuació per a la millora de l’accessibilitat que pot arribar fins el 50 %, amb un topall per edifici que no pot superar l’import que resulti de multiplicar 11.000 € per cada habitatge i per cada 100 m2 de superfície útil de local.
-Manual Agencia de l'Habitatge de Catalunya
-Sol·licitar Ajuts
La quantia màxima de les subvencions serà del 35 % del cost subvencionable de l’actuació, excepte per la actuació per a la millora de l’accessibilitat que pot arribar fins el 50 %, amb un topall per edifici que no pot superar l’import que resulti de multiplicar 11.000 € per cada habitatge i per cada 100 m2 de superfície útil de local.
Càlcul de l'import de la subvenció
Aquest càlcul es fa multiplicant l'import que s'indica a continuació pel nombre d'habitatges de l'immoble i per cada 100 m2 de superficie de locals de l'edifici que consten a l'escriptura de divisió horitzontal o, en el seu defecte, al Registre de la Propietat o al Cadastre
2.000 € per actuacions de conservació
3.000 € per actuacions de conservació + actuacions per a la millora de la qualitat i sostenibilitat
4.000 € per actuacions de conservació + actuacions per a la millora de la qualitat i sostenibilitat + millora de l'accessibilitat
3.000 € per actuacions de conservació + actuacions per a la millora de la qualitat i sostenibilitat
4.000 € per actuacions de conservació + actuacions per a la millora de la qualitat i sostenibilitat + millora de l'accessibilitat
2.000 € per actuacions de millora de la qualitat i sostenibilitat quan es compleixin les condicions de la base 5.2 i 5.000 € si a més es redueix en un 50% la demanda energètica anual global de calefacció i refrigeració de l'edifici.
4.000 € per a les actuacions de millora d'accessibilitat
-Manual Agencia de l'Habitatge de Catalunya
-Sol·licitar Ajuts
2015/03/09
Nou decret plans d'autoprotecció
El passat 5 de març s'ha publicat al DOGC el Decret 30/2015, de 3 de març, pel qual s'aprova el catàleg d'activitats i centres obligats a adoptar mesures d'autoprotecció i es fixa el contingut mínim d'aquestes mesures.
Fins ara era vigent el Decret 82/2010, l'aplicació del qual ha fet palesa la conveniència de revisar determinats aspectes relatius a les activitats i centres obligats a adoptar mesures d'autoprotecció i al procediment i tramitació dels plans d'autoprotecció.
L’autoprotecció és el conjunt de mesures (procediments, sistemes i organització) implantades en un determinat àmbit (edificis, instal·lacions, nuclis habitats, solars, activitats, centres, etc) exposat a una o a diverses situacions de risc, destinades a preveure, prevenir i controlar-ne el risc, donar resposta adequada a les emergències i garantir la integració d’aquestes actuacions a les del sistema públic.El Decret 30/2015, de 3 de març, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures és un reglament executiu o de desenvolupament de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya.En concret es dóna resposta als articles 7 i 20 de la Llei 4/1997, que estableixen:
D’altra banda, aquest reglament s’ha elaborat tenint en compte la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de protecció civil, competència reconeguda a l’article 132.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.L’objectiu del decret és regular les actuacions destinades a assegurar l’aplicació de mesures d’autoprotecció a les empreses i, en general, a les entitats i als organismes que fan activitats que poden generar situacions de greu risc col·lectiu, de catàstrofe o de calamitat pública, i també als centres i a les instal·lacions i a les seves dependències, públics i privats, que poden resultar afectats de manera especialment greu per situacions d’aquest caràcter.
El decret afecta, per tant, les activitats susceptibles de generar una emergència de protecció civil;i classifica aquestes activitats en dos grups bàsics, que ordenats de major a menor risc, són els següents:
Dins de cadascun d’aquests grups, hi podem trobar activitats, centres o instal·lacions temporals i no temporals.
Es considera que una activitat té caràcter temporal quan es realitza en un espai o s’instal·la en un emplaçament determinat de manera autònoma i independent, per un període de temps concret i no superior a un mes. Pot ser puntual o bé periòdica (es pot anar realitzant el mateix any o en anys successius).
Alhora el Decret 30/2015 també recull que la Direcció General de Protecció Civil o bé el municipi afectat, d’ofici o a petició de la persona interessada, pot incloure dins de l’àmbit d’aplicació d’aquest decret noves activitats i centres que, sense estar inclosos a l’annex IA o a l’annex IB, presenten un risc especial o un risc significatiu.
El decret es fonamenta en un concepte d’autoprotecció que va més enllà de l’elaboració d’un pla d’autoprotecció, entenent que el PAU és una peça clau i fonamental però no pas la única a tenir en compte per garantir la seguretat en una instal·lació i en el seu entorn.
L’autoprotecció engloba: una fase prèvia, l’objectiu de la qual ha de ser comprovar que l’establiment compleix amb les condicions mínimes d’autoprotecció i una fase posterior, el resultat de la qual és l’elaboració del PAU, entès com una eina de qualitat a través de la qual es garanteix una resposta adient en cas d’emergència i una coordinació eficaç amb els serveis d’emergència i amb el sistema públic de protecció civil.
En definitiva, el decret:
Fins ara era vigent el Decret 82/2010, l'aplicació del qual ha fet palesa la conveniència de revisar determinats aspectes relatius a les activitats i centres obligats a adoptar mesures d'autoprotecció i al procediment i tramitació dels plans d'autoprotecció.
L’autoprotecció és el conjunt de mesures (procediments, sistemes i organització) implantades en un determinat àmbit (edificis, instal·lacions, nuclis habitats, solars, activitats, centres, etc) exposat a una o a diverses situacions de risc, destinades a preveure, prevenir i controlar-ne el risc, donar resposta adequada a les emergències i garantir la integració d’aquestes actuacions a les del sistema públic.El Decret 30/2015, de 3 de març, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures és un reglament executiu o de desenvolupament de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya.En concret es dóna resposta als articles 7 i 20 de la Llei 4/1997, que estableixen:
D’altra banda, aquest reglament s’ha elaborat tenint en compte la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de protecció civil, competència reconeguda a l’article 132.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.L’objectiu del decret és regular les actuacions destinades a assegurar l’aplicació de mesures d’autoprotecció a les empreses i, en general, a les entitats i als organismes que fan activitats que poden generar situacions de greu risc col·lectiu, de catàstrofe o de calamitat pública, i també als centres i a les instal·lacions i a les seves dependències, públics i privats, que poden resultar afectats de manera especialment greu per situacions d’aquest caràcter.
El decret afecta, per tant, les activitats susceptibles de generar una emergència de protecció civil;i classifica aquestes activitats en dos grups bàsics, que ordenats de major a menor risc, són els següents:
Dins de cadascun d’aquests grups, hi podem trobar activitats, centres o instal·lacions temporals i no temporals.
Es considera que una activitat té caràcter temporal quan es realitza en un espai o s’instal·la en un emplaçament determinat de manera autònoma i independent, per un període de temps concret i no superior a un mes. Pot ser puntual o bé periòdica (es pot anar realitzant el mateix any o en anys successius).
Alhora el Decret 30/2015 també recull que la Direcció General de Protecció Civil o bé el municipi afectat, d’ofici o a petició de la persona interessada, pot incloure dins de l’àmbit d’aplicació d’aquest decret noves activitats i centres que, sense estar inclosos a l’annex IA o a l’annex IB, presenten un risc especial o un risc significatiu.
El decret es fonamenta en un concepte d’autoprotecció que va més enllà de l’elaboració d’un pla d’autoprotecció, entenent que el PAU és una peça clau i fonamental però no pas la única a tenir en compte per garantir la seguretat en una instal·lació i en el seu entorn.
L’autoprotecció engloba: una fase prèvia, l’objectiu de la qual ha de ser comprovar que l’establiment compleix amb les condicions mínimes d’autoprotecció i una fase posterior, el resultat de la qual és l’elaboració del PAU, entès com una eina de qualitat a través de la qual es garanteix una resposta adient en cas d’emergència i una coordinació eficaç amb els serveis d’emergència i amb el sistema públic de protecció civil.
En definitiva, el decret:
- Determina el catàleg d’activitats de risc, des del punt de vista de la protecció civil, i que per tant, tenen obligació d’autoprotecció.
- Estableix el contingut mínim dels PAU de les activitats incloses al catàleg. El decret estableix dos tipus d’índex en funció del nivell de risc de les activitats i crea les condicions per tal que els PAU siguin documents de qualitat, mitjançant la regulació de la figura del tècnic competent per l’elaboració dels PAU d’aquest tipus d’activitats.
- Estableix el procediment per valorar tècnicament les condicions d’autoprotecció de l’establiment o centre. Les condicions d’autoprotecció van més enllà de l’elaboració del PAU, i s’han de tenir en compte aspectes com ara l’evacuabilitat i el confinament, especialment en el cas d’instal·lacions ubicades en zones de risc dels plans especials de la Generalitat.
- Assegura el manteniment de les condicions i sistemes d’autoprotecció, a través d’un control periòdic per part de l’administració competent, que serveixi per detectar aquelles situacions en les quals no es fa el manteniment necessari per tal de garantir que els sistemes d’autoprotecció es mantenen plenament operatius.
- Regula els mecanismes organitzatius i els mitjans dels quals han de disposar les activitats incloses dins de l’àmbit d’aplicació del decret, per tal d’assegurar la detecció i resposta ràpida, imprescindibles per evitar efectes de gran intensitat o impacte en la població.
- Estableix els sistemes de coordinació entre les activitats incloses a l’àmbit d’aplicació del decret i els serveis públics que formen part del sistema de protecció civil. En aquest sentit, el decret regula les trucades que han de fer les instal·lacions als serveis d’emergències, la informació que els han de facilitar i la integració dels PAU en els plans de protecció civil elaborats per les administracions competents.
- Estableix els sistemes de control per part de les administracions competents pel que fa a la validació dels PAU, al seu registre i a la seva correcta implantació.
2015/01/26
Reforma interior habitatge c.Galileo - Barcelona
Reforma integral d'interior d'habitatge - Barcelona
2014/11/04
Publicada la nova Llei d'Accessibilitat
El 4 de novembre de 2014 s'ha publicat al DOGC la Llei 12/2014 d'accessibilitat
La llei s’estructura en vuit títols, vuit disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i quatre disposicions finals.
- El títol I recull les disposicions generals, referides a l’objecte de la Llei, l’àmbit d’aplicació i els conceptes generals, l’especificació dels quals resulta imprescindible per a garantir una interpretació adequada de la Llei i per a salvaguardar el principi de seguretat jurídica.
- El títol II fa referència a les competències de les administracions públiques en matèria d’accessibilitat, i atorga a l’Administració de la Generalitat la capacitat última per a emprendre les actuacions reglamentàries de control, de foment i de difusió necessàries per a aconseguir fer efectives unes condicions d’accessibilitat adequades, sens perjudici de les competències de l’Administració local.
- El títol III estableix els requisits i les condicions necessaris per a aconseguir un entorn global accessible.Aquest títol s’estructura en nou capítols, en funció dels diferents àmbits d’actuació: el territori, l’edificació, els mitjans de transport, els productes, els serveis, la comunicació, les activitats culturals, esportives i de lleure, el manteniment de l’accessibilitat i els plans d’accessibilitat.Cada un d’aquests capítols defineix els conceptes generals, determina les mesures que s’han d’aplicar, que afecten tant les noves actuacions com els entorns existents, per a aconseguir-ne l’adequació progressiva, i remet al desplegament normatiu per a la definició concreta de requeriments i paràmetres tècnics exigibles en cada situació. El darrer capítol regula l’elaboració, els continguts, el seguiment, l’execució i l’actualització dels plans d’accessibilitat, declarats obligatoris per la Llei 20/1991, que han de permetre que les administracions públiques diagnostiquin i identifiquin les actuacions necessàries per a assolir les condicions d’accessibilitat determinades per la nova legislació.
- El títol IV regula aspectes relatius a la targeta d’aparcament per a persones amb discapacitat, com ara les persones beneficiàries, les competències de les administracions, les condicions d’ús i la definició d’ús fraudulent.
- El títol V estableix les mesures de foment, de gestió i d’intervenció administrativa, i determina els recursos peral finançament d’actuacions destinades a la promoció de l’accessibilitat i la supressió de les barreres existents.Amb aquest mateix objectiu, es dota les administracions de procediments per a facilitar i impulsar l’execució d’actuacions de supressió de barreres existents en edificis d’habitatges en què resideixin persones amb discapacitat que ho requereixin, i es defineixen també les mesures per a facilitar l’autorització d’actuacions de supressió de barreres en edificis existents en els casos en què les úniques solucions possibles no s’ajusten a algun paràmetre urbanístic.
Finalment, aquest títol determina les accions de difusió que ha de dur a terme el departament competent en matèria de promoció de l’accessibilitat, regula les campanyes informatives i educatives i fomenta la inclusió del coneixement de l’accessibilitat en els plans d’estudis.
- El títol VI regula les mesures de control imprescindibles per a garantir l’aplicació correcta de la normativa d’accessibilitat, i fixa els procediments perquè es puguin acceptar solucions alternatives a les que estableix la norma en casos degudament justificats.
- El títol VII estableix el règim d’infraccions i sancions. Classifica les infraccions en lleus, greus i molt greus, regula les sancions, determina les quanties mínima i màxima corresponents a les infraccions i estableix els criteris per a la graduació de les sancions, i també la possibilitat d’imposar-ne d’accessòries. També regula altres aspectes com els subjectes responsables, les persones interessades en el procediment, la instrucció, els òrgans competents per a incoar i resoldre els expedients, la publicitat de les resolucions sancionadores, la prescripció de les infraccions i les sancions, la destinació de les sancions i el deure de col·laboració.
- El títol VIII defineix el Consell per a la Promoció de l’Accessibilitat com a òrgan de participació externa i de consulta en què es troben representats els diversos sectors socials implicats en les actuacions en matèria d’accessibilitat, i n’estableix la composició i les funcions.
Per mitjà de les disposicions addicionals, la Llei estableix mesures i terminis per a garantir l’assoliment dels plans d’accessibilitat en un període de temps raonable; atribueix la funció inspectora en matèria d’accessibilitat a l’òrgan competent en aquesta matèria i al personal inspector en matèria de serveis socials; fa referència a la comunicació de dades personals; reconeix la vigència del règim sancionador de la Llei 19/2009, del 26 de novembre, de l’accés a l’entorn de les persones acompanyades de gossos d’assistència, i regula la substitució del Consell per a la Promoció de l’Accessibilitat i la Supressió de Barreres Arquitectòniques, creat per la Llei 20/1991, del 25 de novembre, que és substituït pel Consell per a la Promoció de l’Accessibilitat regulat pel títolVIII de la llei present.
Les disposicions transitòries regulen les condicions d’aplicació i adaptació de la normativa d’accessibilitat vigent mentre no s’aprovi la normativa de desplegament de la llei present.
La disposició derogatòria deroga expressament, entre altra normativa, la Llei 20/1991, del 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques.
La disposició final primera modifica la Llei 12/2007, de l’11 d’octubre, de serveis socials, per a adaptar el règim d’autorització administrativa dels serveis socials a la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior.
La modificació normativa manté el règim d’autorització, però també introdueix el règim de comunicació prèvia en determinats supòsits, que no resulta incompatible amb l’obligació de garantir el compliment dels requisits de qualitat que han de tenir els serveis socials.
Les restants disposicions finals contenen manaments explícits relatius al desenvolupament, l’aplicació i l’entrada en vigor de la Llei.
En definitiva, aquesta llei té principalment dos objectius: d’una banda, aconseguir una societat inclusiva i accessible que permeti d’avançar cap a la plena autonomia de les persones, eviti la discriminació i propiciï la igualtat d’oportunitats per a tothom, especialment per a les persones que tenen discapacitats; de l’altra, actualitzar i facilitar un marc normatiu propi més àgil en matèria d’accessibilitat, adequat a les directrius internacionals, europees i estatals, en exercici de les competències de la Generalitat.
La llei s’estructura en vuit títols, vuit disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i quatre disposicions finals.
- El títol I recull les disposicions generals, referides a l’objecte de la Llei, l’àmbit d’aplicació i els conceptes generals, l’especificació dels quals resulta imprescindible per a garantir una interpretació adequada de la Llei i per a salvaguardar el principi de seguretat jurídica.
- El títol II fa referència a les competències de les administracions públiques en matèria d’accessibilitat, i atorga a l’Administració de la Generalitat la capacitat última per a emprendre les actuacions reglamentàries de control, de foment i de difusió necessàries per a aconseguir fer efectives unes condicions d’accessibilitat adequades, sens perjudici de les competències de l’Administració local.
- El títol III estableix els requisits i les condicions necessaris per a aconseguir un entorn global accessible.Aquest títol s’estructura en nou capítols, en funció dels diferents àmbits d’actuació: el territori, l’edificació, els mitjans de transport, els productes, els serveis, la comunicació, les activitats culturals, esportives i de lleure, el manteniment de l’accessibilitat i els plans d’accessibilitat.Cada un d’aquests capítols defineix els conceptes generals, determina les mesures que s’han d’aplicar, que afecten tant les noves actuacions com els entorns existents, per a aconseguir-ne l’adequació progressiva, i remet al desplegament normatiu per a la definició concreta de requeriments i paràmetres tècnics exigibles en cada situació. El darrer capítol regula l’elaboració, els continguts, el seguiment, l’execució i l’actualització dels plans d’accessibilitat, declarats obligatoris per la Llei 20/1991, que han de permetre que les administracions públiques diagnostiquin i identifiquin les actuacions necessàries per a assolir les condicions d’accessibilitat determinades per la nova legislació.
- El títol IV regula aspectes relatius a la targeta d’aparcament per a persones amb discapacitat, com ara les persones beneficiàries, les competències de les administracions, les condicions d’ús i la definició d’ús fraudulent.
- El títol V estableix les mesures de foment, de gestió i d’intervenció administrativa, i determina els recursos peral finançament d’actuacions destinades a la promoció de l’accessibilitat i la supressió de les barreres existents.Amb aquest mateix objectiu, es dota les administracions de procediments per a facilitar i impulsar l’execució d’actuacions de supressió de barreres existents en edificis d’habitatges en què resideixin persones amb discapacitat que ho requereixin, i es defineixen també les mesures per a facilitar l’autorització d’actuacions de supressió de barreres en edificis existents en els casos en què les úniques solucions possibles no s’ajusten a algun paràmetre urbanístic.
Finalment, aquest títol determina les accions de difusió que ha de dur a terme el departament competent en matèria de promoció de l’accessibilitat, regula les campanyes informatives i educatives i fomenta la inclusió del coneixement de l’accessibilitat en els plans d’estudis.
- El títol VI regula les mesures de control imprescindibles per a garantir l’aplicació correcta de la normativa d’accessibilitat, i fixa els procediments perquè es puguin acceptar solucions alternatives a les que estableix la norma en casos degudament justificats.
- El títol VII estableix el règim d’infraccions i sancions. Classifica les infraccions en lleus, greus i molt greus, regula les sancions, determina les quanties mínima i màxima corresponents a les infraccions i estableix els criteris per a la graduació de les sancions, i també la possibilitat d’imposar-ne d’accessòries. També regula altres aspectes com els subjectes responsables, les persones interessades en el procediment, la instrucció, els òrgans competents per a incoar i resoldre els expedients, la publicitat de les resolucions sancionadores, la prescripció de les infraccions i les sancions, la destinació de les sancions i el deure de col·laboració.
- El títol VIII defineix el Consell per a la Promoció de l’Accessibilitat com a òrgan de participació externa i de consulta en què es troben representats els diversos sectors socials implicats en les actuacions en matèria d’accessibilitat, i n’estableix la composició i les funcions.
Per mitjà de les disposicions addicionals, la Llei estableix mesures i terminis per a garantir l’assoliment dels plans d’accessibilitat en un període de temps raonable; atribueix la funció inspectora en matèria d’accessibilitat a l’òrgan competent en aquesta matèria i al personal inspector en matèria de serveis socials; fa referència a la comunicació de dades personals; reconeix la vigència del règim sancionador de la Llei 19/2009, del 26 de novembre, de l’accés a l’entorn de les persones acompanyades de gossos d’assistència, i regula la substitució del Consell per a la Promoció de l’Accessibilitat i la Supressió de Barreres Arquitectòniques, creat per la Llei 20/1991, del 25 de novembre, que és substituït pel Consell per a la Promoció de l’Accessibilitat regulat pel títolVIII de la llei present.
Les disposicions transitòries regulen les condicions d’aplicació i adaptació de la normativa d’accessibilitat vigent mentre no s’aprovi la normativa de desplegament de la llei present.
La disposició derogatòria deroga expressament, entre altra normativa, la Llei 20/1991, del 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques.
La disposició final primera modifica la Llei 12/2007, de l’11 d’octubre, de serveis socials, per a adaptar el règim d’autorització administrativa dels serveis socials a la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior.
La modificació normativa manté el règim d’autorització, però també introdueix el règim de comunicació prèvia en determinats supòsits, que no resulta incompatible amb l’obligació de garantir el compliment dels requisits de qualitat que han de tenir els serveis socials.
Les restants disposicions finals contenen manaments explícits relatius al desenvolupament, l’aplicació i l’entrada en vigor de la Llei.
En definitiva, aquesta llei té principalment dos objectius: d’una banda, aconseguir una societat inclusiva i accessible que permeti d’avançar cap a la plena autonomia de les persones, eviti la discriminació i propiciï la igualtat d’oportunitats per a tothom, especialment per a les persones que tenen discapacitats; de l’altra, actualitzar i facilitar un marc normatiu propi més àgil en matèria d’accessibilitat, adequat a les directrius internacionals, europees i estatals, en exercici de les competències de la Generalitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)